El ministre d'Hisenda va qualificar fa alguns dies de "mantra" la pujada de l'IVA cultural i ha defensat que el que realment s'havia incrementat és el cost de l'assistència a l'espectacle. I no li falta raó. L'IVA és un impost sobre el consum que, com a tal, i llevat d'excepcions, no afecta els diferents operadors econòmics que intervenen en qualsevol sector de l'economia, ja que el traslladen o repercuteixen fins al consumidor final que és qui finalment ho acaba pagant en adquirir béns o serveis. Es tracta, en definitiva, del denominat principi de neutralitat. Des d'aquesta perspectiva, és cert que, en pura teoria, el que s'ha incrementat és el cost de les entrades, encara que com a conseqüència, això sí, de l'augment de l'IVA.

No obstant això, el tema no és tan senzill ni el mercat és tan perfecte, ja que el que en realitat ha passat és que la majoria de les empreses vinculades al sector de la cultura han mantingut els seus preus assumint l'augment d'IVA com a major cost. Els que per contra han decidit repercutir l'impost al consumidor, s'han vist obligats a incrementar el preu amb el consegüent efecte negatiu en la xifra de vendes com a conseqüència de la corresponent caiguda del consum. A això cal afegir l'important retallada de subvencions que moltes empreses del sector estan patint amb el conseqüent impacte negatiu en els seus resultats. Ambdues circumstàncies estan produint el tancament d'empreses i l'acomiadament de treballadors. D'altra banda, aquest augment de l'IVA ha augmentat també la diferència entre les activitats culturals prestades per una entitat pública, exemptes de l' impost, i les prestades per una entitat privada.

Es tracta, en definitiva, d'una modificació normativa amb conseqüències negatives per a un sector empresarial molt concret. Davant aquesta situació, cal preguntar-se si el Parlament pot aprovar mesures les conseqüències siguin sumir en una profunda crisi a un sector de la nostra economia, sigui aquest el que sigui. Sens dubte, la mesura no és tècnicament eficient perquè distorsiona el comportament dels operadors econòmics i comporta un cost social important. És tècnicament imperfecta perquè el mercat no permet que actuïn els mecanismes legals que la norma preveu per garantir la neutralitat de l' impost.

Es tracta, per tant, d'una mesura que lesiona els interessos privats i que planteja la possibilitat d'exigir a l'Estat legislador seva responsabilitat patrimonial pels efectes que comporta i que en res coincideixen amb els que correspondrien si l'impost funcionés correctament. La mesura és encara més preocupant si no s'han previst les accions necessàries per pal·liar els seus més que previsibles efectes negatius . En definitiva, un nou exemple d'improvisació.

Antonio Durán-Sindreu
Soci Director
President de l'AEDAF
Professor de la UPF

Font: Durán-Sindreu, advocats i consultors d'empresa.