Gossos i veïns, bona convivència.
18Mai2015
Si aquest és el seu cas, ha de saber que el seu veïnatge no pot exigir-li que renunciï al seu animal sense més, encara que és cert que la Llei de Propietat Horitzontal deixa en mans dels propietaris crear les seves pròpies normes per regular la convivència. En aquest sentit, sol donar-se el cas que els estatuts de cada bloc limitin l’accés dels animals als llocs de ús comú de l’edifici, com poden ser el jardí, l’ascensor, el pati, etc.
Els estatuts de la comunitat de veïns poden recollir la prohibició de la presència d'animals de companyia a l'edifici. No obstant això, prevalen els drets individuals de l'amo de l'animal, per la qual cosa aquesta norma es pot impugnar. Els gabinets jurídics de què disposen algunes associacions de protecció animal assessoren els ciutadans que així ho sol.licitin en aquests casos.
La Llei 49/1969 sobre Propietat Horitzontal no prohibeix la tinença d'animals domèstics als habitatges privats. Tanmateix, els ajuntaments sí que poden limitar el nombre d'animals que es poden tenir a casa. D'altra banda, el concepte i el requisit per declarar un espai com a nucli zoològic es recull en la legislació de les comunitats autònomes. D'aquesta manera, quan en un habitatge hi ha quatre o més gossos se sol exigir la declaració de nucli zoològic. Amb aquest requisit es pretén garantir les condicions higienicosanitàries correctes del lloc on viuen els animals.
El compliment de la normativa municipal i de la comunitat autònoma, igual com evitar les molèsties derivades de la convivència amb animals al veïnat, són aspectes fonamentals per a eludir problemes amb la comunitat de veïns.
Normalment els problemes arriben quan es prohibeix del tot tenir un animal domèstic de qualsevol tipus a tots els habitants de l’edifici. Davant aquesta situació, són molts els casos que es porten davant la Justícia, gairebé sempre pel desacord entre el propietari de l’animal, que es nega a desprendre’s de la seva mascota, i la Comunitat que, en el seu moment, va establir en els seus estatuts la prohibició d’animals de companyia a l’interior del bloc d’habitatges i, per tant, considera que aquest és un requisit que s’ha d’acceptar si es vol viure en aquest immoble, exigint al copropietari que es desprengui de l’animal.
Quan aquests assumptes arriben als tribunals, és molt freqüent que la Comunitat de Propietaris no comprengui que no es compleixin les normes internes aprovades majoritàriament per tots els propietaris. El motiu és que aquestes normes de caràcter prohibitiu, afecten no només a les àrees comuns de la finca, sinó que, en certa manera, s’estan ficant també a l’interior del domicili particular.
Per tant, la Justícia no defensa mai les intromissions injustificades en els espais privats, si les activitats dutes a terme no dificulten l’ús de la finca a la resta dels habitants que hi viuen. El que sí que prohibeix de manera general la Llei de Propietat Horitzontal, tant als propietaris com als llogaters, és el desenvolupament de qualsevol tipus d’activitat molesta, insalubre, nociva, perillosa i il.lícita al domicili. Per tant, aquesta llei és aplicable contra aquells que decideixen tenir a casa animals salvatges o domèstics que puguin arribar a produir algunes d’aquestes circumstàncies, alterant la vida de la resta del veïnat.
Tothom dóna per fet que quan es viu en comunitat és inevitable haver d’aguantar certes molèsties que es deriven de la convivència diària. El veritable problema es presenta quan les molèsties sobrepassen el nivell del que és suportable, fins al punt de fer malbé els drets d’algun veí o l’interès general. Arribats a aquest punt, és convenient saber els tràmits que s’han de seguir per denunciar aquestes irregularitats.
Davant aquestes circumstàncies, el primer que haurà de fer és denunciar en el seu Ajuntament. D’aquesta manera, serà la Policia Municipal la que es desplaci a l’immoble i sigui testimoni directe de la situació. Si finalment l’autoritat competent considera que, efectivament, hi ha unes circumstàncies de falta d’higiene, olors, sorolls, etc., la Comunitat podrà llavors dur a terme accions legals, com determinar que l’amo de la mascota ha de renunciar a ella, per pertorbar el desenvolupament de la vida quotidiana.
Normalment, la Justícia ha de defensar, per sobre de tot, fins i tot dels estatuts creats pels propietaris de l’immoble, la llibertat de l’individu de poder actuar dins del seu domicili i, per tant, de prendre la decisió de tenir o no animal de companyia. Això sí, sense que afecti de cap manera la convivència pacífica entre els veïns de la Comunitat.
Així que, si vostè té un animal a casa, sàpiga que té tot el dret sempre que aquest no suposi cap perill i vostè s’asseguri de complir amb les mesures d’higiene pertinents, eviti les males olors i els sorolls.
Font: elmundo.es
