La tradició de les cavalcades arrenca a mitjans del segle XIX, però els Reis Mags s'anomenen per primera vegada en l'Evangeli de Sant Mateu

Van veure un estel i seguint-ne el rastre es van posar camí de Betlem per adorar el nen Jesús. Li van fer tres regals: or, per la seva condició de rei; encens, per si el nen era Déu, i mirra -amb què s'embalsama els morts- per si era home i havia de morir.

Però qui eren? D'ells se'n sap ben poca cosa. De fet, dels quatre evangelis, només el de Mateu en parla. Només explica que eren "mags" i que venien d'Orient, però la paraula "mags" pot significar, simplement, que eren savis:

"Entraren a l'establia, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i, prostrant-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra."

Mateu no diu quants eren, ni quin origen tenien, ni que fossin reis. De fet, durant els primers anys del cristianisme, alguns autors parlen de dos adoradors. D'altres augmenten la xifra fins a seixanta.

El nombre definitiu no es fixa fins al segle III, coincidint amb les tres ofrenes. Es va deduir que si van dur tres regals, el més lògic era que cada regal el portés un savi diferent. I és llavors quan l'Església els anomena, definitivament, Reis, un títol menys misteriós i ambigu que el de Mags.

Els tres noms d'avui, Baltasar, Melcior i Gaspar, no apareixen fins tres segles més tard, al segle VI. Es pot llegir, per primer cop, en un mosaic de Ravenna. En aquest magnífic mosaic bizantí, per cert, no porten corona, sinó barret frigi, una mena de barretina.

Els noms són al damunt de tot: Baltasar, Gaspar i Melcior. I cap dels tres Reis és negre.

No és fins al segle XIV que queda fixada la imatge icònica d'un rei blanc, un de ros i un de negre. Segons l'Església, per representar les tres grans races conegudes a l'època.

Què va passar amb els Reis? Una tradició diu que l'apòstol Tomàs els va trobar al Iemen, els va batejar i van arribar a ser bisbes. Les seves relíquies es van portar a Constantinoble. D'allà a Milà i després a Colònia, on encara es veneren a la catedral dins d'un cofre d'or.

I què se'n va fer, dels seus regals? Explica una tradició ortodoxa que Maria va decidir guardar l'or, l'encens i la mirra. Abans de morir, els va entregar als apòstols. Cap a l'any 400, l'emperador Arcadi els va guardar a Constantinoble i, quan la ciutat va caure en mans dels turcs el 1453, una princesa cristiana els va portar al monestir de Sant Pau, al mont Athos, perquè els monjos grecs els protegissin. És allà on es conserven encara les 28 monedes d'or i les 62 boletes d'encens i de mirra.

Tradicionalment, els Reis d'Orient visiten els infants dotze dies després de Nadal, la nit del 5 al 6 de gener. I la nit màgica toca anar a dormir ben d'hora per trobar algun regal i, en alguns casos, un sac de carbó.

Les cavalcades són una tradició que va començar a Alcoi, l'any 1866. La d'Igualada és la més antiga de Catalunya i es fa des del 1895.

 

Autor: Redacció Notícies 3/24

 

Newsletters

Subscriu-te a la nostra Newsletter i rep informació d'interès i promocions